Qué voleu que us digui , que em dic Josep i vaig néixer a Súria , que vaig treballar 40 anys volent ser mestre o que m'he retrobat en una jubilació espléndidament creativa Avui el País demana una altra relació de pertinenÇa. Escric, escric en catalá, escric en el catalá que em van péixer els pares i la Vall, aquell catalá avui desnonat per mor de la comprensió, aquell catalá sacrificat al déu de la dialectalització més iniqua i mesella i miserable del món. Escric perqué sóc viu i perqué reclamo que la meva pátria sigui viva -perqué la Llengua és la Pátria- i la vull reconéixer quan una veu qualsevol me la planta davant del nas. He arribat a publicar fins a una dotzena i mitja de poemaris, tan inútils com els altres 10, 20 o 50 que es publiquen cada any, i tan imprescindibles com tots ells. Tots els meus llibres parlen d'amor; d'amor, sobretot, a la Llengua i a la Pátria i a la Natura, i no n'hi ha cap de transcendent i no n'hi ha cap que sigui capaÇ de canviar el món, ni tan sols de transformar-ne una petita part (els altres, tampoc). No tinc cap intenció, peró, de deixar d'escriure; segurament perqué no sé si sabria fer una altra cosa. Busqueu-me, si us ve de gust, a la Xarxa: m'han dit que hi sóc. Calders, hivern del 2015
