Escrita en dos temps, el 2000 i ara, Carta al meu fill adoptat és pura emoció viscuda. Pilar Rahola explica l'abans, el durant i el després de l'esdeveniment cabdal que és al centre d'aquest llibre: l'adopció del seu fill Noé. Des de la singularitat intransferible del propi cas, Pilar Rahola escriu una carta al seu fill, un llibre sobre l'adopció sense dogmatismes ni preteses solucions práctiques, només partint de l'experiéncia radical i trasbalsadora que en qualsevol cas implica el fet d'adoptar una criatura. I onze anys després, passat el temps i amb el contrapunt d'una nova adopció, l'Ada, pot mirar enrere i completar el cercle que converteix aquesta epístola íntima, Carta al meu fill adoptat, en un llibre universal. «A la fi del llibre em retrobaré amb el lector en aquest temps present. Peró al bell mig entre aquestes paraules i les darreres, aquest és el text que vaig escriure fa onze anys, quan no en sabia gairebé res de l'adopció i només em veia en cor d'expressar, en veu alta, les pors que m'havien atenallat, els dubtes que m'havien torturat, les il·lusions que m'havien empés. Una mare i un fill, una história d'amor la gramática de la qual várem anar inventant a mesura que anávem compartint la vida.» Pilar Rahola
