Els catalans vivim amb passió tot el que es relaciona amb la nostra llengua. Amb més o menys interés seguim l actualitat d una de les bases del que considerem la nostra identitat. Assistim a controvérsies diverses, des de les que es dediquen a discutir pel model de llengua, a les que s ocupen d avisar-nos que, amb un model o amb un altre, el catalá se n va sense remei. Aquest llibre fa un repás de l estat de la qüestió. Analitza les raons per les quals una llengua minoritária com la nostra, al contrari d altres de semblants, no s ha mort i ha arribat al segle XXI amb prou vitalitat. Al mateix temps, es pregunta quines són les causes que, tanmateix, poden dur-la a desaparéixer. Amb l adveniment de l autonomia, els diversos governs catalans van haver d aprendre a dissenyar una política de normalització lingüística. Els resultats són contradictoris. Al costat d accions valentes, agosarades i reeixides (immersió lingüística a l ensenyament primari, establiment de TV3) en trobem d altres més qüestionables, sobretot la poca voluntat per dignificar els parlants de catalá i per implicar l Estat central en l assentament definitiu de la visió plurinacional i plurilingüística d Espanya. El nou govern catalá, a la vista de l experiéncia dels governs precedents, té l obligació d intentar-ho .
