Es el darrer estiu de la Segona Guerra Mundial. Les notícies que arriben del front oriental no són bones. El jove soldat Walter Proska, de Lyck, és assignat a una petita unitat la missió de la qual és patrullar la via del ferrocarril. Aïllats al bosc, desmoralitzats per la calor abrusadora i pels atacs constants dels mosquits i dels partisans, abandonats per les seves própies tropes, Proska i els seus camarades cada cop troben més absurdes i inhumanes les ordres del suboficial en cap, Willi Stehauf. Per poder suportar-ho, els homes miren d'aïllar-se: un lliura una batalla desesperada contra un lluÇ enorme, els altres es perden en la bogeria i viuen turmentats pels desitjos de mort. I Proska prova de trobar respostes a preguntes cada cop més urgents: ¿Qué és més important, el deure o la consciéncia ¿Qui és el veritable enemic ¿Es pot actuar en una guerra sense convertir-se en culpable I, sobretot, ¿on és Wanda, la partisana polonesa que no pot oblidar Escrita l'any 1951, El desertor, la segona novel·la de Siegfried Lenz, va ser rebutjada per l'editorial Hoffmann und Campe per raons polítiques i va romandre inédita fins al 2016, dos anys després de la mort de l'autor. Siegfried Lenz (Lyck, 1926 Hamburg, 2014) és un dels escriptors més coneguts de la literatura alemanya tant de postguerra com contemporánia. Autor de quinze novel·les, un gran nombre de relats, obres de teatre i assaigs, Lenz també va dirigir la secció de literatura del diari Die Welt i va formar part del Grup 47 juntament amb Heinrich B"ll, Günter Grass, Paul Celan i Ingeborg Bachmann, entre d'altres. L'any 2000 va ser guardonat amb el Premi Goethe, el guardó més prestigiós de les lletres alemanyes.
