El jove Jan Plata ha viscut tant en tan poc temps que té la sensació que la vida és un grapat de sorra que es desfá entre els dits. El final s'acosta. I no hi ha matisos: és cruel. Peró la vida que ha viscut, els amics que ha guanyat, la família que ha recuperat i l'amor que ha conegut han valgut la pena. La mort, o el que sigui que ha de venir, el trobará somrient... i armat. La lluita será sense fer presoners. Com la vida.
