En plena ofensiva feixista, en algun lloc de l'Ebre, un anciá sembla clavat a un pont, incapaÇ de reaccionar. No se sap si espera la mort o si en fuig. S'ha vist forÇat a abandonar el seu poble natal i ho ha perdut tot per culpa de la barbárie de la guerra. Mentre els republicans evacuen el lloc, el narrador, un soldat encarregat de reconéixer el territori, es dirigeix a ell. En una situació tan efímera com és la trobada en un pont entre un anciá i un soldat, Hemingway condensa la trajectória de tota una existéncia. Perfila, sense dibuixar-la, la línia d'una vida anterior i suggereix, sense explicar-ho, el que está succeint en aquell mateix instant i les possibilitats que emergeixen d'una vida futura -o truncada-. Tanmateix, aquesta prosa submergida s'erigeix com la part més important de la história. Més encara que la punta de l'iceberg: en aparenÇa, un relat senzill sense acció; o el retrat d'un heroi dur i resistent, elegant en el patiment, com els que li agradava retratar en les seves obres. Hemingway va compondre aquest relat quan treballava a Espanya com a corresponsal durant la Guerra Civil, a partir d'una notícia que va enviar per cable submarí el 17 d'abril de 1939, Diumenge de Resurrecció. El vell al pont veuria la llum aquell mateix any, en forma de relat i no de crónica, primer a la revista Ken Magazine, i poc després, dins del llibre Els primers quaranta-nou contes. L'epíleg d'Ian Gibson, especialista en história contemporánia, ofereix de forma precisa i rigorosa la contextualització dels fets subjacents del conte.
