John Buchan, fill d'un clergue, va néixer a finals d'agost de 1875, a Perth (Escócia), i va estudiar Dret a les universitats de Glasgow i d'Oxford. Als vint anys va publicar'el primer llibre, Sir Quixote of the Moors, i es va convertir en un escriptor professional. Va ser, a més a més, advocat, editor, periodista, director de l'Agéncia Reuter, i parlamentari. Després de ser nomenat Baró de Tweedsmuir, va morir quan era governador del Canadá, el 1940. La seva extensíssima obra literária comprén biografies, sobretot de personatges escocesos, i novel·les d'aventures. Representa el prototipus d'anglés amant i defensor de la ideq. de l'Imperi Británic. Coetani de G.K. . Chesterton i d'E.C. Bentley, va rebre la influéncia de Sir Walter Scott i era admirador de R.L. Stevenson, Rudyard Kipling i, per descomptat, de Sir Arthur Conan Doyle. Per altra banda, és evident que tant Graham Greene com John Le Carré, han vegut de,la mateixa deu. Richard Hannay, el protagonista d'Els 39 esglaons, la novel·la que avui presentem traduïda per primera vegada al catalá, respon al prototipus de ciutadá de l'Imperi Británic tal com l'imagina el seu autor: natural de Canadá, fill d'escocesos, ha estat vivint a Sud-A frica i a Rodésia, ha participat a la guerra de Matabele i es troba desenfeinat, ociós i, per tant, avorrit a la capital, Londres. Una intriga i un assassinat posterior el portaran a recórrer amb gran dinamisme el país i a salvar l'Imperi d'una amenaÇa que té accent alemany.
