Totes les civilitzacions s'han enfrontat amb problemes similars, peró el nombre de variables amb qué han construït les solucions ha fet divergir les seves trajectóries. A poc a poc, des d'uns inicis prehistórics en qué ja s'insinuaven tendéncies própies, els xinesos van anar modelant el seu territori -esculpint terrasses, canalitzant rius i drenant maresmes-, van trenar un teixit social -basat en una zarza de lleialtats familiars i d'obligacions étiques que acabarien convergint en la figura imperial-, i van articular un món de creences i de sensibilitats en el qual la importáncia religiosa conferida als avantpassats tendia a desdibuixar la línia entre els vius i els morts. Dolors Folch ressegueix d'una manera amena i documentada la construcció de Xina, des dels seus inicis fins al gran imperi Han, contemporani del romá, punt culminant d'un llarg procés que va convertir un territori heterogeni i vastíssim en una entitat única i plenament diferenciada respecte totes les altres del món antic.La construcció de Xina és una introducció magnífica a la civilització xinesa, un llibre fundacional per als estudis de sinologia a casa nostra.
