El 1992 va marcar un abans i un després en la história del país. Es el comenÇament d'una etapa dinamitzadora de la societat civil en tots els ámbits. Hi ha una eufória general per fer coses, per engegar projectes. La Mostra Gastronómica Empordanesa de Peralada és filla d'aquesta modernitat que vol rescatar i fixar les tradicions que s'havien arraconat en els revolucionaris anys anteriors. A partir d'aleshores, la vella cuina familiar s'obre a nous actors: no es limita a les ávies, les mares, les tietes i les mestresses, perqué a ningú ja no se li fa estrany tenir un cuiner a casa. La tradició antiga tolerava l'home com a cuiner d'arrossos i de carn a la brasa, i prou. En el llibre de la cuina de les mestresses de Peralada, hi ha un domini femení, peró hi ha plats presentats per homes, peró no pas cuiners professionals. El 1992 també és el moment en qué prenem consciéncia de la poténcia de nova cuina catalana, de la fornada de restaurants de ressó planetari. La influéncia, llunyana, d'aquestes cuines és present en alguna recepta, cosa que la fa viva i demostra que la cuina s'adapta als signes dels temps. En aquest volum sobre la cuina empordanesa a Peralada hi trobareu les 60 receptes premiades en el concurs de Peralada: trenta platillos i trenta postres. Són plats de Festa Major de tot l'any. Més enllá del receptari, aquest llibre és un breviari sobre la história de la cuina catalana a través de la história, una introducció a la cuina empordanesa i als seus productes monumentals, especialment el vi.
