Tot va comenÇar amb una llentia que s'avorria. La sortida del sol, la pluja, les plantes... tot la deixava indiferent. Un dia, les seves germanes van comenÇar a preocupar-se i li van presentar la síndria, una dona amb contactes que li presentaria algú que se l'enduria a veure món. I dit i fet, la llentia viatgera va comenÇar a veure món. Peró allá on anava, la llentia de seguida se'n cansava; Nova York, la Bretanya, l'Illa de Mai Més... Fins que un dia, després de molt viatjar va trobar un racó on era feliÇ; era el mateix hort que havia deixat enrere feia tant de temps.
