«Els assaigs que componen aquest volum són un esforÇ per entendre el país. La pátria en el sentit més literal. El lloc on han viscut avis i pares, les generacions passades. El lloc on hem aprés que el clos doméstic fa part d'una societat particular, forjada per la história. »En rellegir aquests treballs m'adono d'un seguit de grans qüestions que condicionen la meva manera d'acostar-me al passat i el present del país: els límits dels grans projectes ideológics de principis de segle XX, l'esquinÇament dels valors col·lectius la vetlla de 1936, la divisió fratricida i les seves terribles i llarges seqüeles; la necessitat i la dificultat de la reconciliació entre germans. Veig, també, l'esforÇ per donar forma a una altra manera de veure les coses, capaÇ de registrar el canvi hisóric, de situar els problemes més enllá de les fal·lácies ideológiques que varen portar a aquelles divisions fins a un punt insuperable amb els poders de la paraula i la raó. »Em faig conscient -que el lector em perdoni la innocéncia- que repensar la vigéncia i el significat de la Guerra Civil i la dictadura constituí la meva manera de situar-me davant dels problemes dels anys posteriors al franquisme, quan semblava que les respostes ja eren escrites peró resultá, en canvi, que els manuals del passat no servien gairebé per a res.» Josep M. Fradera, és catedrátic d'História Contemporánia a la Universitat Pompeu Fabra. Professor visitant al Center for European Studies (Universitat de Harvard) els anys 1997 i 2000 I a la New York University l'any 2004. L'any 2006 va ser professor convidat a la Universitat de Princeton. La seva investigació segueix básicament dues línies: história política i cultural catalana del segle XIX i história del món colonial hispánic a América i les Filipines. El seu darrer llibre és Colonias para después de un imperio (Barcelona, 2005). Actualment, treballa en una história de la desigualtat política als imperis espanyol, británic, francés i dels Estats Units.
