Les radicalitats existencials (segle XIX) Henry David Thoreau, Arthur Schopenhauer, Max Stirner. Contrahistória de la filosofia 6 Aquest sisé volum de la Contrahistória de la filosofia proposa «canviar-se un mateix» i oposar resisténcia a la massificació de l'época construint una subjectivitat potent reivindicada com a tal. Henry David Thoreau ensenya que la natura ens pot donar lliÇons i ha de fer-ho: contra la técnica, la modernitat, el periodisme, la societat de consum, la ciutat, la banca, la indústria, el filósof proposa l'amor d'un llac, Walden, caminar, la solitud, la vida senzilla, la frugalitat existencial, l'ecologia tecnófoba, la revolta llibertária, la construcció de la própia casa, l'autosubsisténcia amb totes les seves formes. Dóna els seus models: el llenyataire, l'indi, el salvatge. Arthur Schopenhauer formula la filosofia pessimista més perfeccionada, peró ell viu segons els principis d'un epicureisme sobre el qual teoritza en L'art de la felicitat, una obra que permet descobrir un pensador teóricament negre, certament, peró que a la práctica és un enamorat de la vida, per on transita com a... hedonista! Per acabar, en L'únic i la seva propietat, Max Stirner estableix les bases d'un home postcristiá que es dedica plenament a afirmar la seva forÇa, que havia de donar algunes idees a un tal Friedrich Nietzsche... Són tres pensadors radicals que proposen noves possibilitats d'existéncia. Thoreau escrivia: «Avui dia hi ha professors de filosofia, peró no pas filósofs». Aquesta contrahistória no és una apologia destinada a augmentar el nombre de professors, sinó una crida perqué cadascun de nosaltres visqui una vida filosófica. Michel Onfray, nascut el 1959, és autor d'una quarantena d'obres. D'entre elles, el Tractat d'ateologia, La forÇa d'existir i els cinc primers volums de la Contrahistória de la filosofia han estat publicades en aquesta mateixa colòlecció.
