La projecció de l'obra dramática d'Angel Guimerá en el conjunt de l'Estat espanyol va ser possible sobretot arran de la seva relació personal amb l'actriu María Guerrero, que va apostar fortament per ell, com també va fer per Echegaray i Galdós, de cara a renovar l'escena espanyola de l'última década del segle XIX. Guimerá, que ja havia estrenat a Madrid Mar i cel (1891) i Judith de Welp (1892), que va escriure Maria Rosa expressament per a María Guerrero, que la va estrenar a Madrid, traduïda per Echegaray, el mateix dia (24-XI-2894) que la versió original es donava a conéixer al Teatre Novetats de Barcelona. L'obra, que no va deixar indiferent a la crítica i va ser un gran éxit de públic, va establir una estreta i llarga col·laboració entre el dramaturg catalá i l'actriu madrilenya.
