Els nostres prejudicis s'imprimeixen en les nostres institucions i, per tant, en la vida de tots nosaltres. La voluntat d'acceptar un pensament ideológic és a dir, un pensament que per definició no és propi, que és cec a l'experiéncia i a les contradiccions que sorgeixen quan es consulten camps més amplis de coneixement és una capitulació que ningú no hauria de fer. Es una traïció a les nostres ments extraordináries i a tots els recursos espléndids que la nostra cultura ha preparat per al seu ús. Hem sotmés el pensament a la ideologia. Cada pregunta és en tots els aspectes la mateixa pregunta; cada resposta, la mateixa resposta. Per qué ningú no ha fet res Per egoisme. Aixó és cert de tota l'espécie, peró és especialment cert dels americans. On és la saviesa, el coratge, la generositat, la dignitat personal en tot aixó Pensar en aquests termes és innocent. Aquestes qualitats són simplement aparents, mai determinants. Del prefaci de Marilynne Robinson Marilynne Robinson (Sandpoint, Idaho, 1943), una de les autores nord-americanes més importants de l'actualitat ha estat guardonada, entre d'altres, amb els premis Pulitzer i National Book Critics Circle Award ha encés l'esperit humá amb les seves conegudes novel·les, de les quals a Edicions de 1984 hem publicat Gilead, Vida de casa i Lila. Robinson és també autora de cinc obres de no-ficció que han tingut una gran relleváncia. A Qué hi fem, aquí , el seu darrer recull d'assaigs, ens parla de temes essencials que són per a ella qüestions urgents que sorgeixen de la manera com pensem avui dia. El volum és una crida a continuar la tradició de pensadors com ara Emerson o Tocqueville per millorar la vida política i cultural dels nostres dies.
