Jean (l'etern narrador dels llibres de Modiano, alter ego d'ell mateix) evoca una série de dones del seu passat, sense una connexió aparent entre elles, si no és potser que la manera de recordar-les les fa semblar a totes «cossos ofegats que de sobte pugen a la superfície del present». Records que condensen tota la matéria literária de Modiano, repetits i sempre renovats de llibre en llibre, encarnats en cares, noms i llocs que a Records dorments ens arriben amb l'eco llunyá i fragmentat dels somnis. Aquest és un llibre molt curt i molt el·líptic, ple de secrets i de coses callades, que al mateix temps condensa l'esséncia del gest poétic de Modiano, despullat de tota nostálgia peró altament colpidor.
