Venerem la mar perqué ens guarda tots els calfreds. Més tard o més d'hora, tots hi acudim, perqué és l'origen de la vida. Després de milions d'anys, segueix desfullant ona rere ona, sense immutar-se. Desencisat per les restriccions de terra ferma, Joan vol acabar els seus dies nedant mar endins. Lliurar- s'hi de ple per tornar al principi. Vol ser mar, la salabror perdurable. Peró, i si el Jonás escopit per la balena acudís al seu rescat I si l'amor que va menystenir a terra reeixís en una illa sol·lícita Conscient de la máxima de Kavafis, que avala més el viatge que la fita, la mar concedeix a Joan una darrera oportunitat per seguir alenant. I Premi Sant Boi de LluÇanés de novel·la breu 2017
