La poesia de Josep Carner és un bon exemple de com ha evolucionat el génere en la literatura catalana al llarg de bona part del segle XX. Els seus inicis queden perfectament emmarcats dins del Noucentisme i la seva obra exemplifica molt bé, tant la fixació de l'estética més característica del moviment com, immediatament després, l'evolució d'aquesta mateixa estética cap a nous camins i noves propostes poétiques més directament connectats amb el postsimbolisme i amb els corrents predominants en el panorama internacional.La selecció de textos que aquí es recull i s'analitza té la virtut d'exemplificar molt bé tota aquesta trajectória, per la qual cosa constitueix un material básic perqué els lectors puguin endinsar-se en l'obra d'un dels escriptors que han influït més en la consolidació a Catalunya d'una llengua i una literatura plenament modernes.
