La Humanitat té dos gran reptes en el segle XXI: el canvi climátic i l'escasedat de recurosos energétics. Les accions per fer-hi front tenen una naturalesa molt diferent: mentre que les mesures per frenar el canvi climátic són de carácter cooperatiu entre els diversos estats, les accions per garantir-nos els recursos energétics són de carácter competitiu entre els estats. Les innovacions per reduir el CO2 a l'atmosfera beneficiaran el conjunt del planeta. En canvi, la innovació en el camp energétic és de carácter més nacionalment estratégic: una posició d'avantatge en aquest terreny dóna un poder inequívoc a uns estats enfront d'uns altres. La competéncia per les fonts d'energia, especialment pel petroli, és duríssima i será, previsiblement, la principal causa de conflictes internacionals en els próxims anys.La incorporació progressiva dels 1.300 milions de xinesos i dels 1.200 milions d'indis al benestar de les societats industrials está convertint la lluita per l'energia en el factor central dels anomenats afers estrangers. I, vist des de Catalunya, el més preocupant de tot és la indefinició política d'Europa, en aquest món de titans que busquen desesperadament petroli des de l'Artic fins a l'Antártida.
