L'Església católica s'ha anat configurant clerical. Jesús no la volia així. El Concili II del Vaticá defineix com hauria de ser: Poble de Déu. Partint d'aquesta fe, Cristians, tanmateix concep una Església d'estructura laïcal: petites comunitats que, en lloc de mirar cap endins, mirin cap al món amb vocació de comprometre's en la societat segons l'esperit de l'Evangeli, una Església que superi la dicotomia entre laïcat i clergat i se centri en alló que tenen en comú, tot esdevenint principalment cristiana i humana. El títol d'aquest llibre s'inspira en el de J. Llimona Humans, tanmateix. Perqué ser cristiá diu l'autor no pot situar-se gaire enllá de ser humá. Un cristiá és un laic, i ser laic o laica, com diu Savagnone, és compartir el destí de tots els homes i de totes les dones que hom trobará en el camí.
