"Diana consulta el seu rellotge. Fa una mica de fred. Les mutilades estátues de la terrassa esdevenen una mica desemperades i innócues. S'ha anat entenebrint, i en la llunyania llampegueja. Albertina mira la mar embetunada que va prenent ara tonalitats ministres i implacables. Pensa en París i recorda la dansa "chez Maxim's" i els esports de neu a Girschtenkirten. ComenÇa a ploure. El cambrer enretira taules, a corre-cuita, i Nunú, maliciosa i lunar, fuma una cigarreta sota el porxo patriarcal. Plou""Volia expressar els actes de les persones, que són misteriosos, i que, extrets del seu context de realitat, tenen un valor poétic, un valor de revelación" (Joan Perucho a Joan Rendé, "Joan Perucho, mag del circ de la vida", Avui (5-X-1980).
