«Els caníbals» (Assaigs, I, XXXI) és un dels textos fundacionals de la Modernitat: el primer cop que Occident, partint de la tradició grecollatina, mira els ulls de l'altre sense considerar-lo ni un infrahome ni un ésser mitológic. Carregada de contradiccions, aquesta conceptualització de la diferéncia antropológica acabará marcant el nostre destí com a civilització.
