Jardí francés. De Villon a Rimbaud conté poemes de vint-i-cinc autors dels quatre segles que hi ha entre aquests dos noms. Els he triat seguint el criteri del gust, el qual s'ha deixat convéncer de vegades per la singularitat, l'extravagáncia o la diversió, i tots els poemes els he traduït perqué m'agradaven, per un motiu o altre. He procurat traduir-los sent fidel a la poesia, que és el que compta: en la traducció d'un poema només hi ha poesia si el resultat també és un poema. Quasi mai tan bo com l'original, és cert, peró un poema. Aquest propósit és desesperant, perqué molt rarament s'arriba on es volia arribar, peró la humilitat que el traductor necessita no faria res de bo sense l'ambició. Ja sabem el que passará quan traduirem Villon, Baudelaire o Nerval, sabem que sempre quedarem lluny d'ells, peró hem d'intentar quedar-hi el menys possible.
