Una vegada era un conillet tot cobert de pél gris que es deia Tabalet. Vivia amb la seva mare en un niu calentó sota terra, al fons d'un cau. Cada matí, quan la seva mare sortia a buscar l'esmorzar deia al seu fill que es quedés ben quiet dins el niu i en Tabalet no sortia mai, passés el que passés.
