Maria Coll i Pigem;Josep Puig i Pla
A Catalunya, la segona meitat de la década dels anys cinquanta del segle passat va quedar marcada en la memória d'aquells que la van viure com una época de revolta continguda, avantsala dels esbojarrats i radicals anys seixanta. En aquest període de calma tensa va tenir lloc a Barcelona un dels esdeveniments més importants d'aquells anys, sovint oblidat pels historiadors, especialment per les conseqüéncies que comportá en la futura organització de l'heterogeni moviment antifranquista: l'anomenada segona vaga de tramvies. Durant les dues darreres setmanes de gener de 1957 els ciutadans de Barcelona, davant un increment del preu del bitllet, van decidir abstenir-se dels transports públics.La segona vaga de tramvies, a diferéncia de la primera, no va ser una vaga completament espontánia, sinó que fou instigada per diversos grups antifranquistes que per primera vegada s'unien en una mateixa acció.
