'Una gran época demana grans homes. Hi ha herois desconeguts i obscurs, privats de la fama i de la glória históriques d'un Napoleó. [...] Avui mateix podríeu trobar, pels carrers de Praga un home desendreÇat que no s'adona de la importáncia que té per la história de la magna época moderna. [...] Si li preguntéssiu com es diu, us contestaría amb senzillesa i modéstia: 'Sóc en èvejk...''. Així comenÇa una de les novel·les més hilarants i subversives de la literatura universal: Les aventures del bon soldat èvejk. Hereu de Cervantes, Rabelais, Fielding o Sterne, en la segona década del segle XX l'escriptor txec Jaroslav HaÜek va donar vida a l'entranyable i humil soldat èvejk, enrolat a les files de l'exércit austrohongarés durant la Primera Guerra Mundial. Les divertidíssimes i sorprenents aventures d'aquest simpátic murri modern, estúpid i savi alhora, menyspreat pels estaments militars -'la comissió em va declarar oficialment idiota. Sóc un idiota oficial.', arriba a declarar el mateix èvejk-, constitueixen un manifest antibel·licista de primer ordre, una proclama satírica i irreverent contra la futilitat i el sense sentit de la guerra narrada des de l'óptica d'un idiota genial.
