Maremar narra la história de la Jalila, una noia que fuig de la guerra de Síria i arriba a l'illa de Lesbos, Grécia. En Cesc, un home compromés amb la solidaritat dels refugiats, i l'Eva, la seva parella, l'ajuden a instal·lar-se a Barcelona. A través d'escenaris geográfics diversos, que conflueixen a la ciutat, la Jalila analitza la seva experiéncia i altres aspectes de l'exili. A més, la noia coneix en Joan, germá del seu pare adoptiu, un periodista amb qui inicia una história d'amor. Un fet misteriós, associat a una vella masia, als avis d'en Cesc i a la postguerra uneix el passat i el present. Com si un mateix dolor s'assimilés, des de latituds i époques ben diverses, el sofriment de la Jalila es relaciona amb altres formes afins de patiment, que en Joan ha documentat arreu del món. La conscienciació de la Jalila, juntament amb el treball fotográfic d'en Joan, converteixen les trágiques vicissituds que conflueixen a Maremar en una vindicació de la forÇa transformadora de la dignitat humana.
