Militants és un profund análisi del funcionament d'un dels sindicats amb més influéncia durant la década dels anys trenta, la Confederación Nacional del Trabajo, sindicat de caire anarcosindicalista. Aquesta recerca ha permés ecaluar la seva influéncia social entre el proletariat, delimitar el nombre i la qualitat de la militáncia activa, atribuir actituts i comportaments específics al sectors socials que realment van protagonizar aquesta etapa história i definir els obstacles existentes per desenvolupar la democrácia directa. La militáncia confederal apareix com un sector nombrós, encara que minoritari respecte al conjunt dels treballadors associats a la Confederació, molt actiu i especialitzat en determinades tasques sindicals segons el lloc on desenvolupen l'activitat. Sense una estructura jerárquica de tipus piramidal, sinó amb una estructura basada en l'existencia d'una responsabilitat difusa en la qual participava un extens col·lectiu. La militáncia de base, en canvi, no participa en els debats generals, desenvolupa únicament les tasques professionals o reivindicatives. En aquest context, la clau de l'adhesió de la majoria afiliada a la Confederació s'explica, no precisament per la participació activa d'aquesta afiliació en la vida de l'organització, sinó pel carácter específic que va tenir el moviment llibertari en l'época, que va superar ámpliament el marc sindical. El carrer, el barri, la cultura, l'oci, els diversos ámbits de la vida social obrera estaven impregnats de l'emprenta llibertária, conformant la cultura obrera del moment i convertint-se en un referent ineludible en qué el proletariat es podia identificar.
