El mite és una veritat que no resulta necessáriament «clara i distinta» a la raó i que, tot i aixó, es percep com a óbvia. Es l'horitzó acceptat dins el qual se situa la nostra experiéncia de la veritat. Si el logos té la prioritat en les discussions dins una mateixa cultura, el mythos té la primacia en el diáleg entre diferents cultures. mite és una veritat que no resulta necessáriament «clara i distinta» a la raó i que, tot i aixó, es percep com a óbvia. Es l'horitzó acceptat dins el qual se situa la nostra experiéncia de la veritat. Si el logos té la prioritat en les discussions dins una mateixa cultura, el mythos té la primacia en el diáleg entre diferents cultures. El símbol és el mitjá més potent que té l'home per apropar-se a la realitat i als seus semblants. Peró el símbol necessita el ritu, entés no com a cerimónia sinó com a expressió de l'homo religiosus, no com a funció sinó com a activitat que l'home realitza en comunió amb el cosmos per al sosteniment de l'univers. Un mite sense ritu és només una freda ortodóxia. Peró un ritu sense mite és pura superstició.
