Mossén Ballarín no ha volgut escriure les memóries que li han reclamat diversos lectors i també personalitats com Josep Benet, peró ha bastit una obra única i original que conté i explica la seva visió del món i les seves vivéncies. Josep M. Ballarín és un home lliure i polémic, divertit i profund, afable i incómode, popular i elitista. Amb paraules del seu amic Jordi Pujol, és un capellá culte que de vegades es fa passar per mossén Tronxo. Si hi ha algú poc convencional, és ell, en va dir Pasqual Maragall. La seva heterodóxia li ha comportat més d'un problema, peró no li ha impedit ¡-al contrari- la creació d'una obra literária de gruix, des de Francesco, l'any 1967, fins avui. Jaume Huch, que coneix com pocs la persona, el personatge i l'obra de Josep M. Ballarín, ha llegit, rellegit i subratllat els seus textos i n'ha extret el canemás que és la base de les seves idees i el seu pensament. Són textos breus, frases i aforismes, agrupats per temes, sovint interrelacionats, que confegeixen el retrat estimulant d'un dels intel·lectuals més lliures i originals de la seva generació.
