Una história inspirada en fets reals, explicada en poesia, perqué només amb la poesia puc arribar a ell, el meu estimat amic mort poques hores després del trasplantament doble de páncrees i ronyó que li van fer a Barcelona, l'any 1984. Ell, en Jordi, sabia que moriria, ho sabia del cert, i abocat a la seva última esperanÇa va dir que sí al trasplantament. En els seus últims mesos de vida, diabétic, cec, amb diálisi i un llarg etcétera de pati ments, desitjava més que mai gaudir de la vida. Aquest poemari neix de l'experiéncia viscuda i de la reflexió sobre la recerca del plaer quan tenim la mort a tocar dels dits. Sentir plaer, fugir del dolor i del dubte, ni que sigui un segon.
